Feeds:
Entrades
Comentaris

Beatrice Barni

Senyores i senyors,    

Abans de res voldria donar les gràcies de tot cor a totes aquelles persones que han treballat tant per organitzar aquest acte tan important i especial dedicat a la rosa.    

És per a mi un plaer i un honor estar aquí en representació de la meva família i poder explicar-vos la tasca que realitzem a Itàlia.    

La meva aventura en el món de les roses va començar oficialment en 1999. Després de llicenciar-me en Ciències Naturals, vaig començar a treballar a jornada completa al negoci familiar. No obstant, el meu vincle amb les roses començà realment a la meva infantesa, quan solia passar les vacances a vivers de rosers envoltada per milers de flors de colors.    

 Llavors les converses dels meus familiars sobre l’observació i l’estudi dels molts cultius de rosers que teníem em semblaven avorrides i sense cap valor. Anys desprès, però, em van resultar extremadament interessants i avui dia sento una autèntica passió per la feina d’investigació que faig.    

La hibridació és un dels processos més interessants i apassionants de la natura. Amb aquest sistema, dues herències genètiques s’uneixen i donen vida a una nova entitat biològica amb unes característiques úniques i irrepetibles tant en un sentit estètic com fisiològic.    

Aquest resultat és encara més emocionant si tenim en compte que s’obté gràcies a la intervenció humana, i no a la visita casual d’un insecte o al pol·len dipositat per una ràfega de vent, sinó que és fruit d’un pla estudiat i precís de creuament entre varietats seleccionades per a aquest propòsit.    

R. Chicca

Tot i que el mètode pràctic de la hibridació és tècnicament molt senzill, no és tan fàcil fer-se cultivador. De fet, davant l’enca    

nt i la bellesa d’un roser en ple esplendor, és difícil d’imaginar les dificultats que han sorgit i que s’han hagut de superar per crear una nova varietat de rosa.

 Per aquesta raó voldria explicar-vos aquest llarg i dur viatge.    

Encara que sembli una banalitat, les condicions climàtiques en el moment del creuament són molt importants. Anys d’experiència demostren que els dies humits o plujosos, un cel ennuvolat i la total absència de vent no són bones condicions per a l’èxit de la pol·linització. Normalment el creuament falla, amb la conseqüent degeneració de l’ovari de la flor.    

R. Dionisia

A Itàlia també hem de fer front a les altes temperatures, per això és important treballar durant les primeres hores del matí, tant per realitzar creuaments als hivernacles como per avaluar la floració a les plantacions de prova.    

Altres causes de fallada estan relacionades amb la incompatibilitat genètica, que fa del gènere Rosa un grup molt complex i discutit. La forma diploide estàndard té 14 cromosomes, però gairebé totes les roses híbrid modernes tenen 28 cromosomes. Gràcies a aquesta condició podem trobar moltes flors dobles i de gran fullatge que per sí mateixes no existirien a la natura. A més a més, també hi ha moltes formes poliploides amb 21, 28, 35, 42 i 56 cromosomes.    

Aquesta variabilitat es podria considerar una bona qualitat dins l’ampli ventall de caràcters que podem admirar en el gènere Rosa, però també pot representar una dificultat durant el procés de creuament pel que fa a la compatibilitat genètica. De fet, els cromosomes de progenitors amb diferent herència genètica no poden quallar    

R. Jasmina

i el creuament no es realitza amb èxit.    

Avui dia la hibridació es dóna entre varietats que s’han aconseguit després de diversos creuaments, per això el seu arbre genealògic és molt complicat i sovint incomplet.    

No ens han d’estranyar algunes sorpreses, com ara un nou e inesperat color o, encara pitjor, una varietat estèril. Per exemple, hem vist que un cop el pol·len ha estat dipositat en la superfície de l’estigma, el gra de pol·len no és capaç de produir o continuar el creixement del tub pol·línic dins de l’estil. D’altra banda, pot passar que el tub es desenvolupi, però no hi hagi cap unió entre els gàmetes masculí i femení degut a una incompatibilitat mecànica o fisiològica.    

He après que és important no desanimar-se quan un creuament falli. Encara que la nostra intuïció fos bona, hem d’acceptar que la natura no es pot forçar, així que hem d’explorar altres tipus de creuament. Així mateix, els resultats dolents ens proporcionen una informació valuosa de cara a futurs plans.    

R. Liola

Un cop s’han superat totes les dificultats descrites i la fecundació ha estat un èxit, podem seguir endavant amb la sembra i germinació de les plantes.    

Durant aquesta segona part de la investigació també ens trobem amb adversitats. De fet, el percentatge de germinació de les llavors està estrictament relacionat amb les característiques genètiques, per això pot passar que unes plantes mare produeixin moltes més llavors que d’altres. Només l’experiència adquirida amb els anys ens pot donat aquesta informació.    

Suposem que en un mateix creuament obtenim un percentatge molt elevat de fecundacions. És llavors quan procedim a la selecció de nous individus. Les petites plantes que surten d’un mateix cultiu són de fet noves varietats de rosa.    

També la descendència d’aquestes llavors que estaven a dins d’un mateix fruit normalment mostren una àmplia variabilitat de formes i colors.  

 La tasca més dura d’un criador és reconèixer des del primer any quin individu és més probable que respongui millor de cara a poder comercialitzar-lo.  

 Aquest tipus d’elecció, que es molt dràstica el primer any, ja que un 60% de les fecundacions es desenterra i es crema, requereix un grau d‘experiència i de coneixement molt elevat, ja que no es tracta d’un mètode absolut.  

 De vegades pot passar que una varietat considerada no molt interessant durant el primer any es desenvolupi molt bé els anys posteriors. Per això creiem que mantenir les roses a hivernacles durant els primers tres anys pot ajudar a resoldre possibles dubtes.  

 La selecció de nous cultivars es duu a terme amb molta cura a les plantacions de prova, on cada any reproduïm una cada cop major quantitat d’una mateixa varietat.  

    Si la primera dificultat es adonar-se de quins caràcters són bons per crear una nova rosa, a continuació la tasca difícil és complir una complexa sèrie de rasgues estètics i fisiològics.    

En funció d’allò que volen els nostres clients, una rosa ha de ser:    

–          Vigorosa, resistent a les malalties i fàcil de cuidar,    

–          Apta per a qualsevol tipus de clima. A Itàlia tenim zones molt fredes al nord i estius molt llargs al sud, per això la resistència a la sequera és també important;    

–          Capaç de reflorir durant tota la temporada. Tenim períodes vegetatius prolongats, per aquest motiu una rosa ha de florir des de maig a novembre o desembre.    

–          Atractiva i diferent pel que fa a:    

  1. Bellesa de la flor: forma, color, número de pètals, fragància
  2. Creixement gràcil de la planta
  3. Fullatge espès i brillant
  4. Gairebé sense espines
  5. Gavarrons ornamentals durant la letargia hivernal

 Per assegurar-nos de què la nova varietat compleix tots aquests requisits, és necessari estudiar-la a les plantacions de prova durant al menys 4 ó 5 anys. Calculem que des de l’any d’hibridació fins a la data en què es posa a la venda poden passar entre 7 i 10 anys.    

Desgraciadament durant aquests períodes tan llargs també veiem canvis en el desenvolupament de noves roses que en un principi prometien. Per exemple, si hi ha hagut una primavera molt humida o plujosa, ens trobarem amb molts casos de malalties causades por fongs.    

Pel contrari, els estius excepcionalment càlids i secs ens permeten veure quines varietats són les més resistents a les altes temperatures i a la sequera, un aspecte molt important per a nosaltres aquests últims anys.    

També prestem una especial atenció als aspectes estètics. De fet, hi ha colors més sensibles a les condicions climàtiques. Els tons grocs solen descolorir-se sota la llum solar directa i es tornen crema o blanc quan la flor s’obre. El vermell i el fúcsia es poden oxidar, i llavors es tornen

R. Accademia

d’unes tonalitats magenta gens boniques, i de vegades la vora dels pètals es crema.    

Una altra qüestió és la forma de la flor. Alguns brots elegants i allargats poden convertir-se en roses molt dobles, que tenen dificultats per obrir-se degut a l’excessiu número de pètals o a la seva pobre textura.   

Un cop aquesta dura investigació acaba i per fi estem segurs de què tenim una rosa apta per introduir-la al mercat, presentem la varietat amb un any d’antelació a concursos de noves roses tant nacionals com internacionals. Un jurat d’experts observa els cultius dels millors i més reconeguts criadors de roses del món. Al marge del resultat en aquests concursos, participar-hi és de vital importància per a nosaltres ja que ens donen la oportunitat de veure i provar les nostres varietats a diferents condicions climàtiques de tota Europa.    

La nostra empresa va néixer al 1882 com a un cultiu més. Als anys 30 el meu avi va començar a especialitzar-se en el cultiu i producció de roses i només durant els últims 30 anys hem desenvolupat un programa d’investigació autònom. Aquest període pot semblar bastant curt, però el compromís i la perseverança que ha hagut fins ara ens han permès recopilar una vasta quantitat de valuosa informació.    

Ara m’agradaria presentar algunes de les nostres varietats de més èxit.    

Des d’un punt de vista comercial, el sector de les roses, com tants d’altres, es veu influenciat per modes, i això ens demanda trobar noves utilitzacions.    

Fa uns 10 ó 15 anys, va haver un gran interès per les roses de forma clàssica i la Rosa Anglesa va tenir un gran èxit a Itàlia. Però aviat ens vam adonar de què durant els nostres estius tan calorosos cessava la seva activitat i no podia tornar a florir durant la temporada.    

Per aquest motiu vam començar la nostra pròpia investigació per obtenir flors dobles i còncaves, però treballant amb híbrids de té enlloc de amb roses clàssiques.    

Això ens va donar un nou grup de roses anomenat Le Toscane, que inclou tota varietat amb flors dobles clàssiques, però amb un creixement diferent al de la Rosa Anglesa. De fet, el roser és compacte i dret i les flors creixen en tiges llargues i rígides.    

Aquestes qualitats fan que els rosers Le Toscane siguin adequats per ser plantats també a espais petits, com ara jardins o terrasses. A més a més, estan adaptats als nostres estius, i per això també poden florir a altes temperatures durant la temporada.    

R. Tramonto

Accademia és un dels nostres cultius més recents: té una flor còncava, amb molta fragància, i el seu color és d’un rosa avioletat molt intens i actual, un fet extraordinari en una flor de forma clàssica. Si us fixeu bé en la imatge, podreu veure que alguns pètals tenen la vora blanca. Això és degut a què un dels avantpassats d’aquesta varietat és una rosa rajada.    

Roberto Capucci és un altre híbrid del qual estem molt orgullosos. Té flors dobles molt grans, de més de 12 cm de diàmetre, en tons rosa pastís.    

No obstant, a Itàlia gran part del públic encara està interessat en els clàssics híbrids de té, de brots elegants i punxeguts i llargues flors duradores ideals també com a decoració interior. A banda de la demanda per colors tradicionals com el vermell, el rosa, el groc i el blanc, donem testimoni del recent interès per tons poc comuns, difuminats o bicolors. Durant els dos últims anys, les roses rajades han estat molt demandades pels nostres clients. Variegata di Barni té una mescla de taronja, groc i vermell.    

Per descomptat, la fragància continua essent un dels caràcters més apreciats a les roses, tot i que malauradament no és tan fàcil d’aconseguir.    

Donat que la temporada vegetativa a Itàlia és llarga, és molt important la capacitat de florir de manera natural i continuada durant diversos mesos. Els rosers de Floribunda són els millors per crear un gran efecte ornamental amb diversos colors.    

Busquem varietats amb grans massissos i colors bonics i diferents. Fa poc vam presentat un curiós to salmó coral (Chicca) i un vermell molt intens (Noir Désir) que en poc temps s’han fet molt populars.    

Tot i que personalment crec que la natura no s’ha de forçar molt, el mite històric de la “rosa blava” i la “rosa negra” està encara molt present a la demanda pública.    

Per a mi un dels tipus més fascinants de roses és la varietat d’un únic pètal, que és la forma original de la Rosa. Fa pocs anys vam crear un nou grup d’híbrids, que vam anomenar Le Farfalle, i que inclou només varietats amb flors de cinc pètals. Al principi temíem que el públic no apreciés aquest tipus de roses, que sempre s’han considerat efímeres. Però gràcies a la dura textura dels seus pètals i a la gran quantitat de flors per tija, aquestes noves varietats tenen una temporada de floració molt prolongada, i per això ara són tan populars.    

R. Variegata di Barni

Un altre tipus que ha tingut molt d’èxit últimament és la rosa Landscape, que normalment s’utilitza en la decoració dels carrers i en entorns naturals i rurals. Aquestes varietats creixen fàcilment i són resistents a les malalties i a la sequera, un gran problema aquests últims anys.    

Per desgràcia a Itàlia encara hi ha reticències a plantar roses en llocs públics, perquè es creu que són difícils de mantenir, per això només les veiem a les ciutats del nord d’Itàlia. Tot i així, les roses per coberta vegetal també són demandades per clients particulars, per això investiguem varietats poc comunes, com la rajada Dispetto, o varietats d’un sol pètal que produeixen gavarrons ornamentals i que se solen usar als jardins de zones rurals.    

Una altra característica que tenim en compte durant la investigació de les roses és la seva capacitat d’“auto neteja”, és a dir, la pèrdua ràpida de pètals un cop las flors s’han pansit.    

Segons la creixent necessitat de roses aptes per a espais petits, vam introduir en el nostre catàleg un nou grup de roses trepadores, anomenades Treillage, que inclou varietats amb branques penjants, adequades per cobrir i florir contínuament a la part inferior del suport (emparrats, xarxes, tanques…).    

El sector de la rosa està en constant evolució i gràcies a la introducció primerenca de noves i més sofisticades varietats, s’estan descobrint noves maneres d’usar les roses. Per exemple, a Itàlia recentment s’ha recuperat el costum de posar un roser al principi dels ceps, com feien tradicionalment els homes rurals, que utilitzaven el roser com a un indicador d’atacs de plagues (oïdi o taca negre). Per això un dels nostres últims cultius es va anomenar Dionisia, en honor del redescobriment d’aquesta antiga costum, tot i que avui dia només es fa per raons estètiques.    

R. Noir Desir

En resum, espero haver-vos transmès una idea de la tasca que realitzem a Itàlia. Haig d’admetre que em considero molt afortunada perquè treballar amb la natura i crear noves varietats de roses és una feina fascinant, plena de fantasia i sorpreses. El camí és llarg i difícil, però com deia el meu avi “la rosa perfecta és aquella que encara no ha nascut”.    

 

Anuncis